...l´independentisme
La muntanya insurgent en temps carlistes ha votat els partits independentistes.
ROBERT VALLVERDÚ / fuente: diari de tarragona
03 de noviembre de 2015
Quan encara ressonen arreu de Catalunya els resultats
de les últimes eleccions al parlament català, convertides en plebiscitàries per
alguns polítics, una onada de periodistes i tertulians, guiats per les seves
simpaties ideològiques, ens bombardegen amb missatges per fer-nos creure quin
bloc va guanyar l’escrutini, la qual cosa provoca una certa desorientació entre
els votants.
Davant de tanta
informació cal no fer massa cas dels comentaris i recórrer a les dades
objectives i aquestes ens manifesten que va guanyar l’independentisme en escons
i l’unionisme en vots i va perdre l’independentisme en el plebiscit i va perdre
l’unionisme en el parlament autonòmic.
Analitzats
serenament els resultats, és interessant comprovar de quin lloc sortiren els
vots dels partits en litigi. Un primer cop ull al mapa electoral de Catalunya
s’observa com la muntanya insurgent, autèntic viver de caps i voluntaris
carlins durant les guerres civils del segle dinovè, va votar de forma
aclaparadora els partits independentistes. Si el mapa els superposem al de la
tercera carlinada, gairebé coincideixen els nuclis de més efervescència rebel
amb els dels partidaris de Junts pel Sí i la CUP. S’observa en aquest sentit
una línia que s’inicia a les comarques de l’Alt Urgell, passa pel Solsonès i el
Berguedà, segueix per la Noguera, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Priorat
i arriba a la Terra Alta i el Montsià, pròxim al Maestrat, terra tradicionalment
carlina.
L’altre focus
de vots independentistes pertany a les terres gironines que junt amb les
comarques de la Catalunya Central, sense menystenir la resta, foren zones
importants de predomini carlí ara convertides en centre de vots
independentistes. Van ser importants els vots dels pobles de les comarques de
la Selva, el Pla de l’Estany i el Ripollès, territoris on s’aixecaren partides
carlines durant la tercera guerra.
Cal tenir en
compte que aquests territoris van ser els que més comitès electorals carlins
van mobilitzar a tot l’estat espanyol entre 1870 i 1872, vint-i-nou en total.
Sens dubte la història de la tercera carlinada atorga un protagonisme innegable
a la Catalunya septentrional, com les votacions de l’últim escrutini el donen a
les formacions independentistes.
Si observem els
sufragis des de la perspectiva municipal, els resultats encara són més
evidents. Solsona, la terra que dominaren els Tristany, el Ros d’Eroles i
altres comandaments carlins, sumats els vots dels dos partits independentistes
va obtenir un percentatge de 74,3; Berga, a la Catalunya Central, ocupada
diverses vegades pels tradicionalistes i centre d’operacions carlines, arriba
al 76,6; Sant Joan de les Abadesses, lloc on durant la tercera guerra
s’organitzà la Diputació Foral amb l’objectiu de coordinar les estructures del
nou estat carlí, obtingueren 78,3; Banyoles, al Pla de l’Estany, 82,2; Sort, la
capital del Pallars Sobirà 71,9; Montblanc, la capital de la Conca de Barberà,
vila que a l’última guerra carlina fugiren cent cinquanta veïns per engrossir
les partides carlines, 71,8; Valls, capital de l’Alt Camp, la terra del general
Masgoret, 57,0; Falset, al Priorat, 78,3; Gandesa, a la Terra Alta, comarca on
operaven en total llibertat les partides de Carnicer, Panera, Ferrer i el
capellà de Flix, 67,0. Tots aquests exemples evidencien el suport que van donar
els pobles, les viles i les ciutats de l’alta muntanya i la serralada
prelitoral a l’independentisme.
En canvi, els
llocs on l’unionisme obtingué millors resultats fou a les viles i ciutats
properes a la costa i les zones industrials, llocs per altra banda receptors de
molta immigració, tradicionalment liberals durant les guerres carlines.
Al mapa
s’observa dos focus principals: l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment
el cinturó anomenat roig perquè el socialisme obtenia els millors resultats i
que en aquesta votació es va convertir en taronja a causa de l’èxit de
Ciutadans i una altra demarcació situada als barris i pobles propers a
Tarragona i les indústries petroquímiques i els seus satèl·lits, fins al punt
que nuclis tan importants de població com Salou i Vila-seca els partits
unionistes superaren els independentistes. A les comarques de Lleida i Girona
aquest bloc obtingué representació parlamentària, però a molta distància de la
suma de Junts pel Sí i la CUP.
Analitzats els
resultats d’aquestes eleccions es pot afirmar que la muntanya insurgent, la
Catalunya foral i carlina, com insinua el professor Aragonés (Diari, 28-09), va
donar de forma majoritària els vots a les formacions independentistes i els va
aportar l’aval necessari per guanyar les eleccions al Parlament català.
ROBERT VALLVERDÚ / fuente: diari de tarragona
03 de noviembre de 2015
Quan encara ressonen arreu de Catalunya els resultats
de les últimes eleccions al parlament català, convertides en plebiscitàries per
alguns polítics, una onada de periodistes i tertulians, guiats per les seves
simpaties ideològiques, ens bombardegen amb missatges per fer-nos creure quin
bloc va guanyar l’escrutini, la qual cosa provoca una certa desorientació entre
els votants.
Davant de tanta
informació cal no fer massa cas dels comentaris i recórrer a les dades
objectives i aquestes ens manifesten que va guanyar l’independentisme en escons
i l’unionisme en vots i va perdre l’independentisme en el plebiscit i va perdre
l’unionisme en el parlament autonòmic.
Analitzats
serenament els resultats, és interessant comprovar de quin lloc sortiren els
vots dels partits en litigi. Un primer cop ull al mapa electoral de Catalunya
s’observa com la muntanya insurgent, autèntic viver de caps i voluntaris
carlins durant les guerres civils del segle dinovè, va votar de forma
aclaparadora els partits independentistes. Si el mapa els superposem al de la
tercera carlinada, gairebé coincideixen els nuclis de més efervescència rebel
amb els dels partidaris de Junts pel Sí i la CUP. S’observa en aquest sentit
una línia que s’inicia a les comarques de l’Alt Urgell, passa pel Solsonès i el
Berguedà, segueix per la Noguera, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Priorat
i arriba a la Terra Alta i el Montsià, pròxim al Maestrat, terra tradicionalment
carlina.
L’altre focus
de vots independentistes pertany a les terres gironines que junt amb les
comarques de la Catalunya Central, sense menystenir la resta, foren zones
importants de predomini carlí ara convertides en centre de vots
independentistes. Van ser importants els vots dels pobles de les comarques de
la Selva, el Pla de l’Estany i el Ripollès, territoris on s’aixecaren partides
carlines durant la tercera guerra.
Cal tenir en
compte que aquests territoris van ser els que més comitès electorals carlins
van mobilitzar a tot l’estat espanyol entre 1870 i 1872, vint-i-nou en total.
Sens dubte la història de la tercera carlinada atorga un protagonisme innegable
a la Catalunya septentrional, com les votacions de l’últim escrutini el donen a
les formacions independentistes.
Si observem els
sufragis des de la perspectiva municipal, els resultats encara són més
evidents. Solsona, la terra que dominaren els Tristany, el Ros d’Eroles i
altres comandaments carlins, sumats els vots dels dos partits independentistes
va obtenir un percentatge de 74,3; Berga, a la Catalunya Central, ocupada
diverses vegades pels tradicionalistes i centre d’operacions carlines, arriba
al 76,6; Sant Joan de les Abadesses, lloc on durant la tercera guerra
s’organitzà la Diputació Foral amb l’objectiu de coordinar les estructures del
nou estat carlí, obtingueren 78,3; Banyoles, al Pla de l’Estany, 82,2; Sort, la
capital del Pallars Sobirà 71,9; Montblanc, la capital de la Conca de Barberà,
vila que a l’última guerra carlina fugiren cent cinquanta veïns per engrossir
les partides carlines, 71,8; Valls, capital de l’Alt Camp, la terra del general
Masgoret, 57,0; Falset, al Priorat, 78,3; Gandesa, a la Terra Alta, comarca on
operaven en total llibertat les partides de Carnicer, Panera, Ferrer i el
capellà de Flix, 67,0. Tots aquests exemples evidencien el suport que van donar
els pobles, les viles i les ciutats de l’alta muntanya i la serralada
prelitoral a l’independentisme.
En canvi, els
llocs on l’unionisme obtingué millors resultats fou a les viles i ciutats
properes a la costa i les zones industrials, llocs per altra banda receptors de
molta immigració, tradicionalment liberals durant les guerres carlines.
Al mapa
s’observa dos focus principals: l’àrea metropolitana de Barcelona, especialment
el cinturó anomenat roig perquè el socialisme obtenia els millors resultats i
que en aquesta votació es va convertir en taronja a causa de l’èxit de
Ciutadans i una altra demarcació situada als barris i pobles propers a
Tarragona i les indústries petroquímiques i els seus satèl·lits, fins al punt
que nuclis tan importants de població com Salou i Vila-seca els partits
unionistes superaren els independentistes. A les comarques de Lleida i Girona
aquest bloc obtingué representació parlamentària, però a molta distància de la
suma de Junts pel Sí i la CUP.
Analitzats els
resultats d’aquestes eleccions es pot afirmar que la muntanya insurgent, la
Catalunya foral i carlina, com insinua el professor Aragonés (Diari, 28-09), va
donar de forma majoritària els vots a les formacions independentistes i els va
aportar l’aval necessari per guanyar les eleccions al Parlament català.
No hay comentarios:
Publicar un comentario