miércoles, 23 de septiembre de 2015

A TOTS ELS CATALANS / A TODOS LOS CATALANES

Comunicat de la Comisió Gestora del Partit Carlí de Catalunya

Ante las próximas elecciones catalanas que tendrán lugar el 27 de septiembre de 2015.

LEGITIMISTA DIGITAL
 23 de septiembre de 2015 

A tots els Catalans

Per una mobilització massiva i democràtica el diumenge 27 de setembre

1. Nosaltres, carlistes catalans i de totes les Espanyes afirmem que cada elecció al Parlament és l'expressió de la sobirania nacional catalana.

Catalunya és una de les democràcies més antigues d'Europa, amb un Parlament en tots els períodes democràtics, el primer constituït en el S. XII

Des dels nostres orígens, principis del segle XIX , representem l'alternativa a l'Estat centralista i unitari que, per a benefici exclusiu de les classes dominants, ha impedit qualsevol possibilitat d'autodeterminació a les comunitats, no només a les nacions .

El nostre projecte és desenvolupat de federalisme, dissenyat i construït des del pacte entre iguals, elaborat federativament de baix cap a dalt. Llibertat i igualtat que són els requisits del Pacte, pilar fonamental i pedra angular de qualsevol sistema democràtic.

Pacte que el carlisme proposa com a mètode polític i l'ofereix com una experiència pròpia que ha acumulat durant dos segles de validesa del que en tot moment han impulsat i respectat els nostres reis, especialment durant els segles XX i XXI: don Xavier, don Carlos Hug i don Carles Xavier de Borbón Parma.


2. Davant d'aquesta convocatòria electoral, després de cinc anys d'absència d'acció de govern i d’acció parlamentària no és veu cap gest d’autocrítica.

Tampoc s’ofereix , ni per aquells que deixen el govern ni per aquells que pretenen aconseguir-ho, cap altre camí per la millora de la situació crítica de desfavorits, que han perdut l'esperança de treball, han estat desposseïts dels seus estalvis i privat del dret a l'habitatge.

En perjudici de les classes treballadores, primera comunitat en qualsevol estat modern, és desballesta l'estat del benestar, al mateix temps que el govern central els usurpa, de l’ estalvi col·lectiu, els fons de la seguretat social.

Estem davant de la IV Desamortització, la més greu i severa. Durant les tres primeres s’expropiaren els drets de la propietat individual i comunitària. Avui s’expropien els drets personals i els drets de la nostra condició d’espècie humana; entre els primers, el dret al treball, a la educació, al habitatge, a la salut i a l’estalvi col·lectiu; respecte als segons, la absurda explotació monopolista dels recursos naturals que posa en risc la pròpia supervivència de l'ecosistema que ens permet desenvolupar i continuar la nostra condició de criatures a la casa comuna que és la Terra.

I tot en benefici dels de sempre, que representen els grans interessos econòmics i soscaven, amb impunitat totes les sobiranies nacionals.

L'objectiu estratègic en el que, avui, tots podem coincidir, siguin quines siguin les nostres opcions, és rescat el poder, i per això trencar el monopoli de les grans corporacions empresarial i dels aparells dels partits polítics.

3. El 27 de setembre se’ns convoca a triar els membres del Parlament de Catalunya , per a la posterior formació del govern de la Generalitat.

En l'actual estat de coses és inútil qualsevol debat sobre la naturalesa plebiscitària o no d’aquestes eleccions, l'enfrontament ha estat exclusivament: independència SÍ o NO. Qualsevol altra qüestió s’ha quedat en el cel..

Pràcticament tots els partits polítics s'han organitzat en dos blocs: en el Sí o en el No a la independència. Nacionalisme espanyol contra el nacionalisme català. O separatisme contra uniformisme. És pretén presentar com a cosa normal aquest enfrontament dual, quan el que realment passa és que els dos grups sé autoalimenten, és necessiten un al altre per continuar vivint. D’aquesta manera simplista és com mantenen els seus respectius graners de vots.

La societat catalana no ha estat mai configurada amb dos blocs monolítics. Creiem que l'error fonamental del nacionalisme és la negació que l'home pertany simultàniament a diverses comunitats.

Al nostre parer, la societat catalana vol reformar l'encaix, vol unes relacions bilaterals Catalunya - Espanya més justes, més igualitàries, basades en el reconeixement mutu. El pacte entre iguals.

Enquestes solvents, publicades recentment, expressen que l'opinió pública catalana es configura en tres blocs: els dos més grans i amb significació estadística similar (un 38%) serien el de les posicions federals i les separatistes, la tercera seria la del immobilisme uniformista que representa un 18%.

El diàleg és possible i necessari, primer entre els dos principals blocs catalans per a una futura negociació amb les institucions de l'Estat, del que de moment només s’ha auto exclòs el tercer grup.

És necessària la massiva participació electoral el 27 de setembre, com únic camí per tal que el seu resultat sigui el reflex de l'opinió pública contra la bipolarització entre el reduccionista SI i el No immobilista.

Comisió Gestora del Partit Carlí de Catalunya
-------------------------------------------------------------------------------
A todos los catalanes

Por una masiva movilización democrática el domingo 27de septiembre

1. Nosotros, carlistas catalanes y de todas las Españas afirmamos que toda elección al Parlament es la expresión de la Soberanía Nacional Catalana.

Catalunya es una de las más antiguas democracias de Europa, dotada de Parlamento en todos los periodos democráticos, el primero constituido en el S.XII.

Desde nuestros orígenes, principios del S XIX, representamos la alternativa al Estado, centralista y unitario que, en exclusivo beneficio de las clases dominantes, ha impedido tenazmente cualquier posibilidad de autodeterminación a las comunidades, no sólo las a las Naciones.

Nuestro proyecto es el Federalismo, concebido y a construir desde el pacto entre iguales, elaborado federativamente desde abajo hacia arriba. Libertad e Igualdad que son los requisitos del Pacto, pilar fundamental y también piedra angular de cualquier Sistema Democrático.

Pacto que el Carlismo propone como método político y lo ofrece como experiencia propia que ha acumulado durante dos siglos de vigencia del que en todo momento han impulsado y respetado nuestros reyes, concretamente durante los Siglos XX i XXI: Don Xavier, don Carlos Hugo y don Carlos Javier de Borbón Parma.

2. Ante la presente convocatoria electoral, tras cinco años de ausencia de acción de gobierno y también de acción parlamentaria, no se vislumbra ni un ápice de autocrítica.

Tampoco se ofrece, ni por los que salen del gobierno ni por los que pretenden alcanzarlo, vía alguna para la mejora de la crítica situación de los desfavorecidos, que han perdido la esperanza de trabajo, han sido desposeídos de sus ahorros y privados del derecho a la vivienda.

En perjuicio exclusivo de las clases trabajadoras, primera comunidad en cualquier estado moderno, se desballesta el Estado del Bienestar; el gobierno central les usurpa del ahorro colectivo –los fondos de la seguridad social.

Nos hallamos en la IV Desamortización, la más grave y severa. En las tres primeras se expropiaron los derechos patrimoniales individuales y comunales. Hoy se expropian los derechos personales y los derechos de nuestra condición de especie humana; entre los primeros el derecho al trabajo, a la educación, vivienda, a la salud, al ahorro colectivo, respecto de los segundos la absurda explotación monopolista de los recursos naturales sitúa en riesgo cierto la pervivencia del ecosistema que nos permite desarrollar y continuar nuestra condición de criaturas en la casa común Tierra.

Y todo en beneficio de los de siempre, quienes detentan enormes intereses económicos, y atentan impunemente contra las soberanías nacionales.

El objetivo estratégico en el que hoy podemos coincidir todos los ciudadanos, sean cuales sean nuestras opciones, es rescatar el poder, y para ello romper el monopolio de las grandes corporaciones empresariales y de los aparatos de los partidos políticos.

3. El 27 de septiembre se nos convoca para la elección a diputados del Parlament y la posterior formación del Govern de la Generalitat.

En el actual estado de cosas resulta vana cualquier discusión acerca del carácter plebiscitario, la confrontación se ha llevado exclusivamente a: Independencia SI o NO. Cualquier otra cuestión se ha ubicado en el limbo, aletargada.

Los práctica totalidad de los partidos políticos se han dispuesto en dos bloques: el del Si o el del No a la Independencia. Nacionalismo Español contra Nacionalismo Catalán. O independentistas contra Unionistas. Se pretende presentar tan reduccionista apariencia porque ambos nacionalismos se retroalimentan, se necesitan el uno al otro, de tal simplismo abastecen sus respectivos graneros de votos.

La sociedad catalana jamás se ha configurado a partir de dos bloques monolíticos. Pensamos que el error fundamental de los nacionalismos es la negación de que el hombre pertenece simultáneamente a varias comunidades, a varias colectividades.

En nuestro criterio, la sociedad catalana quiere reformar el encaje, desea unas relaciones bilaterales Catalunya – España más justas, más igualitarias, basadas en el mutuo reconocimiento. El pacto entre iguales.

Solventes encuestas, publicadas recientemente, expresan que la opinión pública catalana se configura en tres bloques: Los dos más mayores y con relevancia estadística similar –decimales del 38%– serían el de las posiciones federalizantes y las independentistas, el tercero sería el del inmovilismo uniformista que representaría alrededor del18%.

El diálogo es posible y necesario, primero entre los dos bloques catalanes mayoritarios para una futura negociación con las instituciones estatales, del que de momento sólo se autoexcluye el tercero.

Es necesaria la participación masiva del electorado el 27 de septiembre, cómo única vía para que su resultado sea reflejo de la opinión pública frente a la bipolarización entre el reduccionista SI y el inmovilista NO.

Comisión gestora del Partit Carlí de Catalunya