jueves, 5 de marzo de 2015

Comunicat de S.M. En Carles Xavier I de Borbó Parma Comte de Barcelona i Rei de les Espanyes


Als meus volguts i lleials carlins.
Amb motiu de la commemoració dels nostres Màrtirs aquest 10 de Març, vull recordar que els perdedors de la nostra Història  no són només els que van pagar amb la mort, la presó o l'exili, ho són també els que, com a conseqüència de la derrota (la d'ells o la dels seus pares), han malviscut en el límit de la subsistència.
Hem sentit comptar al nostre Pare les peripècies de la vida d'En Alfons Carles o la del nostre iaio En Xavier. Vosaltres mateixos, lleials carlins, ¡quant heu patit per la vostra lluita junt amb la nostra família!.  Per tot això: gràcies!
He volgut, en aquet dia, recordar aquests verdaders Màrtirs, perquè no podem tolerar deixar-los caure en l'oblit. Vull, en el seu honor, record i memòria, fer-vos unes reflexions, tal com he fet altres vegades, que puguen representar una pauta en la nostra forma de veure i actuar.
En èpoques de grans canvis molts busquen les solucions en tornar la vista arrere, conduir mirant exclusivament el retrovisor. Per a avançar, el retrovisor és important, però no suficient. A Espanya, estem en una total crisi i degeneració del sistema i, per això, no és sorprenent que alguns tornen a preguntar-se "Què pensen ara els carlins?".
Ara, com vos deia, torna a ser el moment dels ideals si es vol superar el materialisme individualista. Tampoc nosaltres podem témer les novetats per tenir unes fidelitats de llarga trajectòria. Molts dels que es van anar estan tornant.
Hem de defendre la propietat justa basada en el valor de la persona i del seu treball, que hui s'oblida en favor de l'enginyeria monetària. Ja no són temps de l'absolutisme d'Estat en nom d'Espanya. Les Espanyes no han de dependre d'una minoria que es limita a criticar o aplaudir, sinó d'un poble que pensa.
I com es pot contribuir a recuperar la justícia i la llibertat?
En primer lloc, parlant. Parlant i donant a conéixer les nostres solucions:
Les Federalistes.
Les de Subsidiarietat i Autogestió Global.
Les de l'Economia i Cohesió Social que defenem.
Les de la Constitució Política que propugnem
Les de la Funció de la Monarquia.
Els problemes, per difícils que siguen, cal parlar-los i, en primer lloc, han de fer-ho els màxims responsables. Els que assumixen la responsabilitat de ser líders polítics.
Desgraciadament, són moltes les persones que amaguen les seues crítiques en el silenci i creuen que, amb això, donen raó a la seua existència. Cal trencar el silenci, que és una traïció. També ho és el no saber escoltar els nostres compatriotes encara que tinguen ideals que no coincidixen del tot amb els nostres.
Moltes democràcies estan en decadència perquè només creuen en la victòria de la majoria. La democràcia és molt més que tenir el dret a manifestar la pròpia opinió, o tenir un grapat de representants més que els altres. Perquè si no es treballa per la comunitat, no s'és demòcrata.
També és obligació nostra presentar una Democràcia que, més que omplir de discursos, es fa realitat actuant en defensa dels altres, enfront dels que només es pregunten què em passarà a mi?, en compte de dir què els passarà a tots?. Cal donar de si, abans que pensar en si. Açò és tan real a nivell personal, com a nivell polític internacional. Recordem la frase famosa “vull tant a la meua pàtria que no puc voler-la només a ella”.
Junt amb tota la nostra Família, he volgut, amb aquestes reflexions, fer patent en aquest dia dedicat als Màrtirs que el seu sacrifici no ha estat erm, que seguim en la defensa dels nostres ideals.
Per la seua memòria i en el seu record, una oració.

Carles Xavier de Borbó Parma.
La Haia, 5 de març de 2015


Màrtirs de Saragossa

No hay comentarios: