Fa
300 anys que van minar, van aixafar i van aniquilar la nostra
llibertat. El 25 d´abril de 1707 l´éxercit franc-castellà dirigit
per James Frizt-James, duc de Berwick van derrotar els parcials del
Arxiduc Carles d´Austria als voltants d´Almansa, entrada natural
des del Regne de Castella a lo Regne de València.
Felip V , Lluis I, Ferràn VI, Carles III,
Carles IV i Ferràn VII són monarques de la Casa de Borbó , hereus
de Felip V duc d´Anjou, qui va abolir la nostra llibertat, tan sols
perquè van haber Valencians que van pendre partit (van donar suport)
a l´Arxiduc Carles d´Austria, quan també alguns valencians van
pendre partit (van donar suport) per Felip V, no obstant això va
abolir els Furs Valencias i les seues legítimes pel seu simple dret
de conquesta. Aquestes conseqüències nefastes de la perdua de les
nostres legítimes llibertats va estar produït pel problema
successori a la Corona Espanyola, no obstant això que Felip V , quan
va arribar a la Peninsula va jurar els distints Furs de la resta de
Regnes, Señyorius i Principats Espanyols,a la fi va constituir-se un
fort partit austracista generador del primer carlisme valencià, on
es defensaven els drets de la pagesia front als de la burgesia i
l´alta aristocràcia.
Desde Ferran VII, apareix un altre problema
successori a la Corona Espanyola y amb aquest fet apareixen els
defensors de les Espanyes i els defensors d´una Espanya centralista,
uniformadora i absolutista. Puix Ferràn VII va decidir deixar el
Regne a Isabel "II", enaltida pels interessos oligarquics,
burgesos , financers i capitalistes de la nova classe dirigent del
país, puix era l´any 1833 i la plutocràcia s´ensenyorava de les
Espanyes reconzal-se en l´éxercit legal governamental contra els
pobles d´Espanya, va ser així com va sorgir el Carlisme, no tan
sols als antics territoris que havien perdut els seus Furs a l´any
1707; també a Navarra i els senyorius bascs que van percebre un
intent dels liberals i de la plutocràcia que representaven al nou
règim de Isabel "II" per anul·lar les históriques i
legitimes llibertats de la resta dels pobles d´Espanya. Els Carlins,
animats pel seu Rei Legítim Carles V Rei de les Espanyes, es
defensarien de les intromissions liberals i dels seus governs
absolutistes-moderats-parlamentaristes-capitalistes.
Liders
Carlins com Zumalcarregui o Cabrera seran claus en la lluita civil
entre carlins i liberals que representen dues formes diferents
d´entendre Espanya; clarament la dels liberals eren l´aplicació de
mesures polítiques i económiques estrangeres basades en
l´industrialització, el liberalisme parlamentari i el capitalisme
oligarquic burgès de les companyies comercials que eren alienes a la
realitat històrica i tradicional de Espanya, que defensaven els
carlins sota el lema d´alló que s´els havia arravassat des del
liberalisme económic i polític: Déu-Pàtria-Furs-Rei. Els reis
legítims de les Espanyes que representaven la Dinastia Carlina desde
Carles Maria Isidre de Borbó (Carles V de les Espanyes) i els seus
successors i descendents Carles VI i Carles VII; van dedicar una
serie de Proclamacions Oficials de Restauració dels Furs e
Institucions Legitimes Históriques que havien sigut abolides pel neu
règim legal liberal burgès, que els mateixos reis legítims es
negaven a reconéixer.
Proclama Carlina de Benet de Plandolit i de
Tarrragona l´any 1834: "
El Rei nostre senyor Carles V, al que he vist en la meua peregrinació
que corresponent als esforços que les mateixes classes façan en
defensa de la seua sobirania e indubtables drets, els quals no poden
ja ingorar-se, promet guardar els antics privilegis a aquest
principat.." referint-se
als Furs Catalans. El 18 de març de l´any 1834 escrivia: "Assegut
en el meu tron he de conservar el seus Furs (dels guipuzcuans)".
El 7 de septembre de l´any 1834 ho feia amb els Furs de Biscaia al
Reial Decret: "he
vingut en confirmar i confirme els Furs i els Privilegis de Biscaia
per aquest el meu Reial Decret". I
en el seu Manifest als Navarresos i Bascs de 26 d´abril de 1836
deia: "Sere
suport i fidel consevador dels vostres Furs i exencions , i el
protector especial d´un país grat a la meua memòria".
Carles
VI de Borbó , Rei de les Espanyes deia en 1860: "ha
arribat el moment de buscar en l´història de les nostres antigues
llibertats, d´aquelles llibertats, l´origen de les quals es perd en
l´obscuritat del temps, a Navarra i en les Provincies Vascongades i
que en la Coroneta d´Aragó i Castilla regien molts segles abans que
nasquera Anglaterra".
El
dia 16 de juny de 1872, a començaments de la tercera guerra carlina,
el legitim rei de les Espanyes, Carles VII en una proclama als
Valencias, Catalans i Aragonesos els deia: "Jo
os retorne els vostres furs, perquè soc el mantenidor de totes les
justicies; i per fer-ho, com que els anys pasen per a tots, os
cridare i de comú acord podrem adaptar-los a les exigencies del
nostre temps". "Alló que ell os va arravassar com a
Rei-afirmaria,
en referència a Felip V-, jo
com a Rei os ho torne; que si vau ésser hostils al fundador de la
meua Nissaga, baluard sou ara del seu legítim descendent"-
referint-se a si mateix.
El dia 13 de juliol de 1875 afirmaba: "Es
tan gran el goig que experimente haber jurat espontaniament els
vostres Furs, bons uns y costums...".
O un altra afirmació que deia aixì: "...sota
l´arbre sagrat de Guernica , com en les juntes de Vil·lafranca,
vaig jurar guardar el seus Furs, bons usos i costums".
Mitjans
l´any 1874 els Carlins creaven la Diputació del Maestrat, que en
mes d´agost deixe mateix any es transformaria en la Reial Diputació
General de València; i al Principat de Catalunya, on l´any 1874 el
general carlí Savalls, en nom del Rei el jurament dels Furs a
Euskalherria va escribir quan va redactar el seu pensament polític
l´any 1897: "El
mateix sagrat compromís haguera contret en cadascuna de les regions
de la Patria espanyola, una e indivisible, segons vaig oferir a
Catalunya, Aragó i València, si materialment m´haguera sigut
possible ";va
ser l´exemple reial la disposició carlina de fer efectiva les
diferents proclames dels Reis Legitims o Carlins en defensa dels
nostres Furs i nostres llibertats representades en la restauració
actualitzada de les nostres antigues institucions, que ni molt menys
tenen a veure amb el funcionament polític legal liberal del moment
partitocràric-parlamentari, emparat per l´Estat liberal burgès
.
Deia d´aquesta manera a l´Acta de Loredan, programari del
Partit Carlí: Reintegrades
en els seus Furs les Províncies Vascongades i Navarra; restablerts
també els d´Aragó , Cataluya, València i Mallorca; restaurats una
altra vegada les antigues institucions de Galicia i Asturies i
garantides les llibertats de la resta dels països de la Corona de
Castilla i Leon...
El problema va ésser que l´éxercit legal liberal governamental parlamentarista d´Alfons XII després d´ésser proclamat rei pels militars i l´oligarquia financera burgesa i capitalista va imposar al camp de batala la llei burgesa constitucional en front a la legitimitat dels Furs representada per Don Carles i els carlins.
Jaume III de Borbó , rei legítim de les Espanyes deia al voltant de 1923-1931 al programari polític del Carlisme: "Constitució interina de la Monarquia tradicional, genuïnament espanyola amb les seues Corts i Consells , amb el rei que governa i reina que no es despotisme ni ombra de Rei encadenats a oligarques irresponsables, l´autonomia del Muncipi, fonament de l´engrandiment de la nació; el reconeixement de la personalitat juridica de la regió de la Patria volguda; institucions i llibertats que Carlos VII va jurar conservar, amb el jurament que jo, espontaneament renovo" .
AL Manifest de 23 d´abril de 1931 deia: "El
meu anhel sinceríssim és que en front d´aquesta federació estiga
un Rei que represente les aspiracions de cada u dels espanyols". O
aquest altre "...jo
demanaria als monàrquics que col·laboressin en l´obra inmensa que
és construir la federació de la nova Espanya".Alfons
Carles I de Borbó , Rei legítim de les Espanyes afirmava el dia 29
de juny de 1934: "L´afirmació
federativa, que implica la restauració de les regions amb tots els
seus Furs, Llibertats, Franquicies, Bons Usos i Costums, exemcions i
dres que les correspongen...". El
dia 12 d´Octubre de 1932, afirmava:"...no
dec oblidar el respecte que he de guardar als furs y llibertats de
Regnes i Senyorius, vertadera constitució històrica de la llibertat
de nostra Patria."
Xavier I de Borbó, Rei legítim de les Espanyes: "La concepció foral del Carlisme , fonamentat en el principi de subsiriaritat està plenament vigent al dret modern. I és d´aplicació no tan sols a les Regions si no també a tota la vida publica , per la defensa de les llibertats". O aquest altre l´any 1968, després de la seua expulsió d´Espanya per el franquisme, quan va dir: "segim tots en la lluita per les tres grans llibertats concretes que hem defensat des de fa més de 130 anys ; nostres llibertats regionals o furs...".
Carles Hugo I de Borbó, Rei legítim de les Espanyes: " No es tracta de concedir desde l´Estat unes prerrogatives, unes prebendes, unes llibertats, uns privilegis perquè aquest fet ens portaria a una dialectica de pressió i de mendicitat, segons siga fort o debil el poble tractar". "El vell ideal foral del Partit Carlí s´obri avui, a poc a poc, a nivell de idees de l´opinió pública..."; Federar és unir en llibertat y amb solidaritat.La llibertat dels pobles tan sol existeix si és solidaria, si és socialista. Sempre el Partit Carlí ha defensat l´unitat del Estat Espanyol, però com instrument de solidaritat i llibertat, no com instrument de domini dels pobles per un centralisme colonitzador". Més opinions sobre Federalisme y Confederalisme de la Nissaga Carlina en la notícia http://www.elmundo.es/papel/2003/10/06/espana/1488945.html
Allò
que van ser el Furs valencinas i su valor democràtic real estaba
associat a questions com la tenencia territorial d´una Hisenda
pròpia gestionada per la Generalitat, on el dret territorial a la
quota era un dret de fet ja que les recaudacions que s´emportava la
Corona per el govern central tenien que quedar pactades entre la
Corona Espanyola i cadascuna de les diferents Corts dels diferents
Regnes, Senyorius i Principats Espanyols; el dret a Quota significa
tindre l´autogestió económica dels ingressos i despeses
territorials, que no venen predeterminats desde l´Estat Centralista
Burgès, sino que són els diferents territoris històrics els que
voluntariament entregen una quota pactada al govern central.
Aspectes
relatuis a la hisenda, règims polítics, municipals i militars
pròpis , i el Consell general de la Ciutat de València;
institucions históriques democràtiques, que van ser injustament
abolides pels regìmens absolutistes i parlamentaristes
constitucionalistes liberals i que no han sigut restaurades ,
encarnades en la personalitat del Rei Legítim Don Carles Hugo de
Borbó, encara avui a l´exili; institucions históriques que cap
constitució liberal burgesa, ni estatus de cap tipus, des de 1812
fins 1978, poden tornar a restarurar, ni legitimar-se en elles,
simplement perquè la natura d´aquestes són contraries a las
d´aquelles, ja que les institucions históriques i els Furs provenen
de la Tradició, i la Constitució Liberal uniformadora burgesa i el
seu capitalisme de mercat provene de la revolució burgesa, y per
aquesta raó, provene de la ruptura amb el passat tradicional .
Ni
tan sols l´independentisme nacionalista de determinats partits
polítics poden plantejar arguments polítics independentistes
legitimant-se en els principis del Tradicionaliste Legitimista Carlí,
puix la defensa dels Furs , la llibertat d´unes institucions
tradicionals pròpies, la defensa d´una llengua particular i cultura
pròpies no són arguments per a pretendre la secesió entre les
Espanyes, totes elles unides en la Confederació que suposa la Corona
Legitimista Carlista a l´exili.
El Carlisme contempla avui la manca de Furs en la mal anomenada Comunitat Valenciana; un ent territorial que no te la possibilitat de recuperar la seua completa sobirania com ho seria amb la construcció pactada d´una Monarquia Confederal. Es ens podrà dir que tenim llibertat de reunió i associació, exposar les nostres idees, etc., questions que ja diuen els Drets Humans i la Constitució Espanyola de 1978.
El fet de poder
elegir els nostres representants polítics a les Corts actuals
valencianes implica que no votes persones sino a un determinat
partit, perquè no existisc la possibilitat de llistes obertes, i
s´ha de suportar una barrera electoral altíssima del 5 % , i en
altres territoris es menor. En les actuals Corts s´asseguen els
interessos dels serveis, el turisme i la construcció, així com
l´especulació immobiliaria, que de mans del PP i del PSOE, ens han
impossat un nou Estatut Valencià que per molts questions forals que
hagen tingut en compte dels Antics Furs e Institucions Valencianes no
provenen de la tradició legitimista del Regne de València i la seua
causa carlista.
El
sistema estatuari actual de les Comunitats Autonomes mendiga
transferències del Estat Central, ho tenim sense anar més lluny en
alló que ha significat l´aprovació de l´Estatut Català pel
tripartit i el poble català, d´aquest fet es produeixen una serie
de tensions de les qual s´aprofiten els hotst nacionalistes e
independentistes, per guanyar més vots. El Carlisme defensa el
reconeixement real de la sobirania històrica i legitima de cadascun
dels territoris espanyols sense necesitat que haja d´existir més
transferències, perquè ja són els propietaris de dret i de fet,
dels territoris d´aquestes.
Les Corts que proposa el Carlisme es
divideixen en tres cambres ; la primera: Cambra
Politica a
la qual estarien representats els diferents grups profesionals
mitjantçant dels actuals ministeris; Gremi d´Educació, de Sanitat,
de Medi-ambient, etc. en cada gremi pot coincider repersentants
electes de diferent ideologia política o no que hauran de posar-se
d´acord, per a defensar els seus interessos profesionals a la Cambra
Política.
La segona: Cambra
Socio-Econòmica,
on estara representats oficialment els Sindicats i la Patronal i on
hauran de deliberar i plantejar tot tipus de questions, els seus
membres seran elegits pels diferents sindicats i patronal.
La cambra Territorial on estaran representats els diferents territoris històrics espanyols, els seus representants electes són els que pertanyen a les diferents Corts territorials Historiques Tradicionals Locals, es a dir Corts Catalanes, Corts Castellanes, etc, totes elles formaran les Corts Generals Espanyoles.
La cambra Territorial on estaran representats els diferents territoris històrics espanyols, els seus representants electes són els que pertanyen a les diferents Corts territorials Historiques Tradicionals Locals, es a dir Corts Catalanes, Corts Castellanes, etc, totes elles formaran les Corts Generals Espanyoles.
La
situació política electoral actual al territori valencià es
divideix en tres problemes: primer, l´existència d´una alta
barrera electoral del 5 %, que tan sols permet la representació de
forces polítiques que ja estan monopolitzan desde la transició la
vida política valenciana; si aquesta barrera fora del 3 % o menor, a
les hores donarien espai a altres forces polítiques como el Carlisme
Valencià. Segon; el problema que suposa l´existència de llistes
tancades dels partits polítics convencionals que monopolitzen la
vida política , és un clar abus de poder desde el cim partidocràtic
que al formar les llistes electorals tan sols tenen en compte els
interessos d´aquesta minoria dirigent, assenyalant pràcticament amb
el dit els qui aniran en una determinada llista electoral o els qui
ostentaran càrrecs públics, una vegada guanyades les eleccions, I
tercer problema; l´inequitat en la financiació dels partits
polítics, puix els que pertanyen a l´arc parlamentari perceben
diners de l´erari públic, mentres que altres minoritaris com el
Partit Carlista no obtenen financiació pública , haguent-la de
percebre dels afiliats, Certament qui te totes les de guanyar en
aquesta falsa democràcia unes eleccions són els partits controlats
per la plutocràcia Bancaria i Multinacional, els interessos
financers i capitalistes. Aixì no hi ha qui faça democràcia i
s´incline pel camí de la corrupció .
Una democràcia fonamentada
en el poder dels diners, un poder que va més de pressa que les
persones, que es mou més ràpid que aquestes i s´aprofita de la
liberalització de les estructures económiques dels països per
imposar els seus criteris polítics aliens a la voluntat popular, per
aixó lluiten des del Carlisme confiem dient: La Tradició és
l´esperança cristiana Catolica de la lluita pels pobles d´Espanya
per a seguir essent ells mateixos, defensant les seues
tradicions,cultura, llengues espanyoles,idiosincràsia,
particularismes històrics locals tradicionals,la seua sobirania
política i el dret legítim dels pobles a la territorialitat, atenen
a la realitat històrica de les antigues institucions forals,
protegides i defensades per la Monarquia Legitimista Carlista
Espanyola que és la Confederació mateixa i expressa la causa de la
justicia al defensar els Furs com la constitució pròpia dels
diferents territoris històrics espanyols.
Don Vicente Boix va ser cronista de la ciutat de València, i en la seua obra "Apuntes historicos sobre los fueros del antiguo Regne de València" deia després de l´imposició centralista de l´Estat Espanyol dels Decrets de Nova Planta: "Les provincies no són ja més que unes colonies desgraciades; envien al cor la seua sang, les seues riqueses , la seua història; vida dels extrems al centre; en canvi rebrem La Gaceta. LLeis, costums , tradicions, dignitat, independència; tot ha desaparegut en el fons de la llacuna anomenada centralització".Amb l´imposició centralista uniformitzadora que va suposar la creació de l´Estat Espanyol, Absolutista per una banda i posteriorment liberal; va imposar l ´acceleració progressiva de la desaparició de la llengua catalana i cultura autòctona del Regne de València, puix des dels governs de Madrid s´elegien a dit els representants funcionarials dels valencias, elegint a castellans per els llocs burocràtics de funcionariat de Lo Regne de Valéncia.
Ni tan sols
serien valencians els que governaven el territori valencià;
municipis, ajuntaments, serien tots dels Castellans al servici de
Madrid. També el territori valencià deixaria d´anomenar-se Regne
de València per anomenar-se País Valencià, denominació del
territori valencià amb l´aplicació dels Decrets de Nova Planta que
reconéixia al territori valencià , no com un Regne independent amb
les seues pròpies institucions polítiques, sino com una provincia
espanyola al servei dels interessos de Castella, perdent tots els
valencians la nostra llibertat, independència, i integritat sobirana
i territorial , perdent els nostres Furs, la nostra Sobirania,la
nostra Autogestió.
PD: Més informació: "Breves Noticias sobre los Fueros" de Xavier Ferrer Bonet; Cuadernos de Historia del Carlismo Num.27 - Març 2003, Partit Carlista; d´on he pres l´informació per fer aquest article.
No hay comentarios:
Publicar un comentario