sábado, 19 de abril de 2008

QUAN EL MAL VÉ D´ALMANSA, A TOTS ALCANÇA: ¡VOLEM LA RESTAURACIÓ DELS NOSTRES FURS!

Conmemoració: Batalla Almansa 1707-2007:

Els Valencians, després de la derrota de les tropes Carlistes del Arxiduc Carles III d´ Austria, Rei de les Espanyes, perderíem nostres Furs, de mans de Felip d´ Anjou, que apareix al quadre invertit de Xàtiva, començan així el primer carlisme el qual defensaria els Furs i el Rei Legítim.
Fa 300 anys que van minar, van aixafar i van aniquilar la nostra llibertat. El 25 d´abril de 1707 l´éxercit franc-castellà dirigit per James Frizt-James, duc de Berwick van derrotar els parcials del Arxiduc Carles d´Austria als voltants d´Almansa, entrada natural des del Regne de Castella a lo Regne de València.


El 29 de juny el Rei Felip V de Borbó, imposava un Decret que acabava amb l´existència de lo Regne de València, dient: "un dels principals atributs de la sobirania és l´imposició i derogació de les lleis"; es tracta de la soberania absoluta que no vol tindre en compte la Sobirania del poble mitjançant les Corts de lo Regne de València; a més del poder derivat del dret militar de conquesta mitajançant alló que Felip V anomenava com a "just dret deconquesta", que servia per aniquilar l´existència de l´antic regne i amb ell es suprimia la llibertat i sobirania valenciana i anul·lant els Furs Valencians i les Corts de lo Regne de València, imposant finalment les avasalladores lleis de Castella que uniformaven a l´antic Regne amb Castella, reduint-ho a una mera província Espanyola. D´aquesta manera arribava l´instauració del centralisme frances, provocant la desaparició de dues institucions valencianes: les Corts, amb 450 anys d´antiguitat i la Generalitat ,que va ser creada com a Comisió Delegada de les Corts Valencianes l´any 1363 i que va perviure fins al fatidic any de 1707.

Felip V , Lluis I, Ferràn VI, Carles III, Carles IV i Ferràn VII són monarques de la Casa de Borbó , hereus de Felip V duc d´Anjou, qui va abolir la nostra llibertat, tan sols perquè van haber Valencians que van pendre partit (van donar suport) a l´Arxiduc Carles d´Austria, quan també alguns valencians van pendre partit (van donar suport) per Felip V, no obstant això va abolir els Furs Valencias i les seues legítimes pel seu simple dret de conquesta. Aquestes conseqüències nefastes de la perdua de les nostres legítimes llibertats va estar produït pel problema successori a la Corona Espanyola, no obstant això que Felip V , quan va arribar a la Peninsula va jurar els distints Furs de la resta de Regnes, Señyorius i Principats Espanyols,a la fi va constituir-se un fort partit austracista generador del primer carlisme valencià, on es defensaven els drets de la pagesia front als de la burgesia i l´alta aristocràcia.

Desde Ferran VII, apareix un altre problema successori a la Corona Espanyola y amb aquest fet apareixen els defensors de les Espanyes i els defensors d´una Espanya centralista, uniformadora i absolutista. Puix Ferràn VII va decidir deixar el Regne a Isabel "II", enaltida pels interessos oligarquics, burgesos , financers i capitalistes de la nova classe dirigent del país, puix era l´any 1833 i la plutocràcia s´ensenyorava de les Espanyes reconzal-se en l´éxercit legal governamental contra els pobles d´Espanya, va ser així com va sorgir el Carlisme, no tan sols als antics territoris que havien perdut els seus Furs a l´any 1707; també a Navarra i els senyorius bascs que van percebre un intent dels liberals i de la plutocràcia que representaven al nou règim de Isabel "II" per anul·lar les históriques i legitimes llibertats de la resta dels pobles d´Espanya. Els Carlins, animats pel seu Rei Legítim Carles V Rei de les Espanyes, es defensarien de les intromissions liberals i dels seus governs absolutistes-moderats-parlamentaristes-capitalistes.

Liders Carlins com Zumalcarregui o Cabrera seran claus en la lluita civil entre carlins i liberals que representen dues formes diferents d´entendre Espanya; clarament la dels liberals eren l´aplicació de mesures polítiques i económiques estrangeres basades en l´industrialització, el liberalisme parlamentari i el capitalisme oligarquic burgès de les companyies comercials que eren alienes a la realitat històrica i tradicional de Espanya, que defensaven els carlins sota el lema d´alló que s´els havia arravassat des del liberalisme económic i polític: Déu-Pàtria-Furs-Rei. Els reis legítims de les Espanyes que representaven la Dinastia Carlina desde Carles Maria Isidre de Borbó (Carles V de les Espanyes) i els seus successors i descendents Carles VI i Carles VII; van dedicar una serie de Proclamacions Oficials de Restauració dels Furs e Institucions Legitimes Históriques que havien sigut abolides pel neu règim legal liberal burgès, que els mateixos reis legítims es negaven a reconéixer.

Proclama Carlina de Benet de Plandolit i de Tarrragona l´any 1834: " El Rei nostre senyor Carles V, al que he vist en la meua peregrinació que corresponent als esforços que les mateixes classes façan en defensa de la seua sobirania e indubtables drets, els quals no poden ja ingorar-se, promet guardar els antics privilegis a aquest principat.." referint-se als Furs Catalans. El 18 de març de l´any 1834 escrivia: "Assegut en el meu tron he de conservar el seus Furs (dels guipuzcuans)". El 7 de septembre de l´any 1834 ho feia amb els Furs de Biscaia al Reial Decret: "he vingut en confirmar i confirme els Furs i els Privilegis de Biscaia per aquest el meu Reial Decret". I en el seu Manifest als Navarresos i Bascs de 26 d´abril de 1836 deia: "Sere suport i fidel consevador dels vostres Furs i exencions , i el protector especial d´un país grat a la meua memòria".

Carles VI de Borbó , Rei de les Espanyes deia en 1860: "ha arribat el moment de buscar en l´història de les nostres antigues llibertats, d´aquelles llibertats, l´origen de les quals es perd en l´obscuritat del temps, a Navarra i en les Provincies Vascongades i que en la Coroneta d´Aragó i Castilla regien molts segles abans que nasquera Anglaterra".

El dia 16 de juny de 1872, a començaments de la tercera guerra carlina, el legitim rei de les Espanyes, Carles VII en una proclama als Valencias, Catalans i Aragonesos els deia: "Jo os retorne els vostres furs, perquè soc el mantenidor de totes les justicies; i per fer-ho, com que els anys pasen per a tots, os cridare i de comú acord podrem adaptar-los a les exigencies del nostre temps". "Alló que ell os va arravassar com a Rei-afirmaria, en referència a Felip V-, jo com a Rei os ho torne; que si vau ésser hostils al fundador de la meua Nissaga, baluard sou ara del seu legítim descendent"- referint-se a si mateix.

El dia 13 de juliol de 1875 afirmaba: "Es tan gran el goig que experimente haber jurat espontaniament els vostres Furs, bons uns y costums...". O un altra afirmació que deia aixì: "...sota l´arbre sagrat de Guernica , com en les juntes de Vil·lafranca, vaig jurar guardar el seus Furs, bons usos i costums".

Mitjans l´any 1874 els Carlins creaven la Diputació del Maestrat, que en mes d´agost deixe mateix any es transformaria en la Reial Diputació General de València; i al Principat de Catalunya, on l´any 1874 el general carlí Savalls, en nom del Rei el jurament dels Furs a Euskalherria va escribir quan va redactar el seu pensament polític l´any 1897: "El mateix sagrat compromís haguera contret en cadascuna de les regions de la Patria espanyola, una e indivisible, segons vaig oferir a Catalunya, Aragó i València, si materialment m´haguera sigut possible ";va ser l´exemple reial la disposició carlina de fer efectiva les diferents proclames dels Reis Legitims o Carlins en defensa dels nostres Furs i nostres llibertats representades en la restauració actualitzada de les nostres antigues institucions, que ni molt menys tenen a veure amb el funcionament polític legal liberal del moment partitocràric-parlamentari, emparat per l´Estat liberal burgès .

Deia d´aquesta manera a l´Acta de Loredan, programari del Partit Carlí: Reintegrades en els seus Furs les Províncies Vascongades i Navarra; restablerts també els d´Aragó , Cataluya, València i Mallorca; restaurats una altra vegada les antigues institucions de Galicia i Asturies i garantides les llibertats de la resta dels països de la Corona de Castilla i Leon...



El problema va ésser que l´éxercit legal liberal governamental parlamentarista d´Alfons XII després d´ésser proclamat rei pels militars i l´oligarquia financera burgesa i capitalista va imposar al camp de batala la llei burgesa constitucional en front a la legitimitat dels Furs representada per Don Carles i els carlins.

Jaume III de Borbó , rei legítim de les Espanyes deia al voltant de 1923-1931 al programari polític del Carlisme: 
"Constitució interina de la Monarquia tradicional, genuïnament espanyola amb les seues Corts i Consells , amb el rei que governa i reina que no es despotisme ni ombra de Rei encadenats a oligarques irresponsables, l´autonomia del Muncipi, fonament de l´engrandiment de la nació; el reconeixement de la personalitat juridica de la regió de la Patria volguda; institucions i llibertats que Carlos VII va jurar conservar, amb el jurament que jo, espontaneament renovo" . 

AL Manifest de 23 d´abril de 1931 deia: "El meu anhel sinceríssim és que en front d´aquesta federació estiga un Rei que represente les aspiracions de cada u dels espanyols". O aquest altre "...jo demanaria als monàrquics que col·laboressin en l´obra inmensa que és construir la federació de la nova Espanya".Alfons Carles I de Borbó , Rei legítim de les Espanyes afirmava el dia 29 de juny de 1934: "L´afirmació federativa, que implica la restauració de les regions amb tots els seus Furs, Llibertats, Franquicies, Bons Usos i Costums, exemcions i dres que les correspongen...". El dia 12 d´Octubre de 1932, afirmava:"...no dec oblidar el respecte que he de guardar als furs y llibertats de Regnes i Senyorius, vertadera constitució històrica de la llibertat de nostra Patria."

Xavier I de Borbó, Rei legítim de les Espanyes: "La concepció foral del Carlisme , fonamentat en el principi de subsiriaritat està plenament vigent al dret modern. I és d´aplicació no tan sols a les Regions si no també a tota la vida publica , per la defensa de les llibertats". O aquest altre l´any 1968, després de la seua expulsió d´Espanya per el franquisme, quan va dir: "segim tots en la lluita per les tres grans llibertats concretes que hem defensat des de fa més de 130 anys ; nostres llibertats regionals o furs...".

Carles Hugo I de Borbó, Rei legítim de les Espanyes" No es tracta de concedir desde l´Estat unes prerrogatives, unes prebendes, unes llibertats, uns privilegis perquè aquest fet ens portaria a una dialectica de pressió i de mendicitat, segons siga fort o debil el poble tractar". "El vell ideal foral del Partit Carlí s´obri avui, a poc a poc, a nivell de idees de l´opinió pública..."; Federar és unir en llibertat y amb solidaritat.La llibertat dels pobles tan sol existeix si és solidaria, si és socialista. Sempre el Partit Carlí ha defensat l´unitat del Estat Espanyol, però com instrument de solidaritat i llibertat, no com instrument de domini dels pobles per un centralisme colonitzador". Més opinions sobre Federalisme y Confederalisme de la Nissaga Carlina en la notícia http://www.elmundo.es/papel/2003/10/06/espana/1488945.html

Allò que van ser el Furs valencinas i su valor democràtic real estaba associat a questions com la tenencia territorial d´una Hisenda pròpia gestionada per la Generalitat, on el dret territorial a la quota era un dret de fet ja que les recaudacions que s´emportava la Corona per el govern central tenien que quedar pactades entre la Corona Espanyola i cadascuna de les diferents Corts dels diferents Regnes, Senyorius i Principats Espanyols; el dret a Quota significa tindre l´autogestió económica dels ingressos i despeses territorials, que no venen predeterminats desde l´Estat Centralista Burgès, sino que són els diferents territoris històrics els que voluntariament entregen una quota pactada al govern central. 

Aspectes relatuis a la hisenda, règims polítics, municipals i militars pròpis , i el Consell general de la Ciutat de València; institucions históriques democràtiques, que van ser injustament abolides pels regìmens absolutistes i parlamentaristes constitucionalistes liberals i que no han sigut restaurades , encarnades en la personalitat del Rei Legítim Don Carles Hugo de Borbó, encara avui a l´exili; institucions históriques que cap constitució liberal burgesa, ni estatus de cap tipus, des de 1812 fins 1978, poden tornar a restarurar, ni legitimar-se en elles, simplement perquè la natura d´aquestes són contraries a las d´aquelles, ja que les institucions históriques i els Furs provenen de la Tradició, i la Constitució Liberal uniformadora burgesa i el seu capitalisme de mercat provene de la revolució burgesa, y per aquesta raó, provene de la ruptura amb el passat tradicional . 

Ni tan sols l´independentisme nacionalista de determinats partits polítics poden plantejar arguments polítics independentistes legitimant-se en els principis del Tradicionaliste Legitimista Carlí, puix la defensa dels Furs , la llibertat d´unes institucions tradicionals pròpies, la defensa d´una llengua particular i cultura pròpies no són arguments per a pretendre la secesió entre les Espanyes, totes elles unides en la Confederació que suposa la Corona Legitimista Carlista a l´exili.

El Carlisme contempla avui la manca de Furs en la mal anomenada Comunitat Valenciana; un ent territorial que no te la possibilitat de recuperar la seua completa sobirania com ho seria amb la construcció pactada d´una Monarquia Confederal. Es ens podrà dir que tenim llibertat de reunió i associació, exposar les nostres idees, etc., questions que ja diuen els Drets Humans i la Constitució Espanyola de 1978. 

El fet de poder elegir els nostres representants polítics a les Corts actuals valencianes implica que no votes persones sino a un determinat partit, perquè no existisc la possibilitat de llistes obertes, i s´ha de suportar una barrera electoral altíssima del 5 % , i en altres territoris es menor. En les actuals Corts s´asseguen els interessos dels serveis, el turisme i la construcció, així com l´especulació immobiliaria, que de mans del PP i del PSOE, ens han impossat un nou Estatut Valencià que per molts questions forals que hagen tingut en compte dels Antics Furs e Institucions Valencianes no provenen de la tradició legitimista del Regne de València i la seua causa carlista.

El sistema estatuari actual de les Comunitats Autonomes mendiga transferències del Estat Central, ho tenim sense anar més lluny en alló que ha significat l´aprovació de l´Estatut Català pel tripartit i el poble català, d´aquest fet es produeixen una serie de tensions de les qual s´aprofiten els hotst nacionalistes e independentistes, per guanyar més vots. El Carlisme defensa el reconeixement real de la sobirania històrica i legitima de cadascun dels territoris espanyols sense necesitat que haja d´existir més transferències, perquè ja són els propietaris de dret i de fet, dels territoris d´aquestes.
Les Corts que proposa el Carlisme es divideixen en tres cambres ; la primera: Cambra Politica a la qual estarien representats els diferents grups profesionals mitjantçant dels actuals ministeris; Gremi d´Educació, de Sanitat, de Medi-ambient, etc. en cada gremi pot coincider repersentants electes de diferent ideologia política o no que hauran de posar-se d´acord, per a defensar els seus interessos profesionals a la Cambra Política.

La segona: Cambra Socio-Econòmica, on estara representats oficialment els Sindicats i la Patronal i on hauran de deliberar i plantejar tot tipus de questions, els seus membres seran elegits pels diferents sindicats i patronal.
La 
cambra Territorial on estaran representats els diferents territoris històrics espanyols, els seus representants electes són els que pertanyen a les diferents Corts territorials Historiques Tradicionals Locals, es a dir Corts Catalanes, Corts Castellanes, etc, totes elles formaran les Corts Generals Espanyoles.

La situació política electoral actual al territori valencià es divideix en tres problemes: primer, l´existència d´una alta barrera electoral del 5 %, que tan sols permet la representació de forces polítiques que ja estan monopolitzan desde la transició la vida política valenciana; si aquesta barrera fora del 3 % o menor, a les hores donarien espai a altres forces polítiques como el Carlisme Valencià. Segon; el problema que suposa l´existència de llistes tancades dels partits polítics convencionals que monopolitzen la vida política , és un clar abus de poder desde el cim partidocràtic que al formar les llistes electorals tan sols tenen en compte els interessos d´aquesta minoria dirigent, assenyalant pràcticament amb el dit els qui aniran en una determinada llista electoral o els qui ostentaran càrrecs públics, una vegada guanyades les eleccions, I tercer problema; l´inequitat en la financiació dels partits polítics, puix els que pertanyen a l´arc parlamentari perceben diners de l´erari públic, mentres que altres minoritaris com el Partit Carlista no obtenen financiació pública , haguent-la de percebre dels afiliats, Certament qui te totes les de guanyar en aquesta falsa democràcia unes eleccions són els partits controlats per la plutocràcia Bancaria i Multinacional, els interessos financers i capitalistes. Aixì no hi ha qui faça democràcia i s´incline pel camí de la corrupció .

 Una democràcia fonamentada en el poder dels diners, un poder que va més de pressa que les persones, que es mou més ràpid que aquestes i s´aprofita de la liberalització de les estructures económiques dels països per imposar els seus criteris polítics aliens a la voluntat popular, per aixó lluiten des del Carlisme confiem dient: La Tradició és l´esperança cristiana Catolica de la lluita pels pobles d´Espanya per a seguir essent ells mateixos, defensant les seues tradicions,cultura, llengues espanyoles,idiosincràsia, particularismes històrics locals tradicionals,la seua sobirania política i el dret legítim dels pobles a la territorialitat, atenen a la realitat històrica de les antigues institucions forals, protegides i defensades per la Monarquia Legitimista Carlista Espanyola que és la Confederació mateixa i expressa la causa de la justicia al defensar els Furs com la constitució pròpia dels diferents territoris històrics espanyols.

Don Vicente Boix va ser cronista de la ciutat de València, i en la seua obra 
"Apuntes historicos sobre los fueros del antiguo Regne de València" deia després de l´imposició centralista de l´Estat Espanyol dels Decrets de Nova Planta: "Les provincies no són ja més que unes colonies desgraciades; envien al cor la seua sang, les seues riqueses , la seua història; vida dels extrems al centre; en canvi rebrem La Gaceta. LLeis, costums , tradicions, dignitat, independència; tot ha desaparegut en el fons de la llacuna anomenada centralització".Amb l´imposició centralista uniformitzadora que va suposar la creació de l´Estat Espanyol, Absolutista per una banda i posteriorment liberal; va imposar l ´acceleració progressiva de la desaparició de la llengua catalana i cultura autòctona del Regne de València, puix des dels governs de Madrid s´elegien a dit els representants funcionarials dels valencias, elegint a castellans per els llocs burocràtics de funcionariat de Lo Regne de Valéncia. 

Ni tan sols serien valencians els que governaven el territori valencià; municipis, ajuntaments, serien tots dels Castellans al servici de Madrid. També el territori valencià deixaria d´anomenar-se Regne de València per anomenar-se País Valencià, denominació del territori valencià amb l´aplicació dels Decrets de Nova Planta que reconéixia al territori valencià , no com un Regne independent amb les seues pròpies institucions polítiques, sino com una provincia espanyola al servei dels interessos de Castella, perdent tots els valencians la nostra llibertat, independència, i integritat sobirana i territorial , perdent els nostres Furs, la nostra Sobirania,la nostra Autogestió.

PD: Més informació: 
"Breves Noticias sobre los Fueros" de Xavier Ferrer Bonet; Cuadernos de Historia del Carlismo Num.27 - Març 2003, Partit Carlista; d´on he pres l´informació per fer aquest article.